diumenge, 23 de desembre del 2012

Taxonomia de Bloom

Benjamin Bloom, Doctor en educació de la universitat de Chicago va formar un estudi de la Taxonomia de l'aprenentgatge coneguda com la Taxonomia de Bloom on es recullen els objectius del procés d'aprenentatge  dels estudiants per resumir les habilitats i els coneixements que van adquirint.
Es poden identificar tres dominis educatius que són: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor.
Més endavant, dos estudiants de Bloom va fer una revisió d'aquesta taula en la que van poder extreure i modificar el criteri d'ordenació de dos conceptes:


S'han anat modificant, ampliant i ordenant aquests conceptes m a través de taules, però la última que s'ha realitzat ha sigut feta al 2008 per la introducció de les noves tecnologies en el món quotidià i en l'educació.
En aquesta taula s'hi troben les categories amb verbs i les diferents eines multimedials que elaboren les habilitats dels estudiants per recordar, comprendre, aplicar, avaluar i crear.

Les taules de la Taxonomia de Bloom es poden trobar a la web eduteka


Webs consultades:
http://ca.wikipedia.org
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3.html
http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3




divendres, 21 de desembre del 2012

Etiquetes

Les etiquetes s'utilitzen per classificar de manera molt simplificada amb una o varies paraules clau.
Donen orde al teu blog i els uruaris els hi permet trobar més facilment qualsevol entrada.
S'afegeixen a través d'un gadget i es poden ordenar de maneres diferents, per ordre de publicació, ordre d'actualitzacions, etc.

dijous, 20 de desembre del 2012

Xavi Coral

http://www.flickr.com/photos
Al llarg del semestre hem hagut de seguir una persona pública que sortís pels diferents mitjans de comunicació i que nosaltres, és a dir, la Silvia, l'Anna, la Laura i jo, consideresim que aquella persona fos bona comunicadora. Hem escollit en Xavi Coral, antic presentador de les noticies de TV3 que actualment és presentador del programa de TV anomenat "Divendres"

Hem creat un blog on hi publicarem el nostre seguiment d'en Xavi oral a través del Twuiter, Facebook, Blog dels Divendres, el seu programa i diverses entrevistes de ràdio.

Amb tot això hem pogut concloure amb un conjunt de ítems que resumeixen a un bon comunicador.


La postura corporal que té ja estigui de peu o assegut,  sempre està recte amb una posició natural, no se'l veu tens, ni té una postura encorbada i tancada, sinó esvelta i oberta. Els braços estesos, però sense ser excessiu, cada vegada que parla i amb els palmells de les mans oberts que transmet seguretat. Utilitza freqüentment els desplaçaments ja que es mou amb lleugeresa pel plató i fen servir la mirada i l'expressió de la cara per ficar més èmfasi al que diu.
Utilitza la llengua catalana exacte, és a dir els seus discursos proporcionen un correcte vocabulari extens i ben pronunciat. El seu to de veu és tranquil i pausat, sovint canvia la modulació de la veu que va acompanyada de gestos facials que fa a mesura que presenta el seu programa dels Divendres. 

Després d'aquesta petita reflexió sobre tot el que hem estat observant aquests dies hem coincidit que  és un bon comunicador perquè tot aquest conjunt de factors proporciona que transmeti una confiança i familiaritat que no tots els presentadors poden gaudir.
L'adreça del blog d'en Xavi Coral és: http://blogdexavicoral.blogspot.com.es/

Aquí teniu una petita presentació amb el programa Prezi.





Webgrafia:
www.prezi.com
www.tv3.cat
http://blogdexavicoral.blogspot.com.es/

Bibliografia:
Llibre: Com parlar bé en públic
Apunts de l'assignatura de COED i GTIC

dilluns, 17 de desembre del 2012

Les 4 metafores de Charles Crook

Charles Crook va escriure un llibre anomenat "Ordenadores y aprendizaje colaborativo". Es recullen diverses maneres de conceptualitzar l'aprenentatge amb els ordinadors basada en 4 metàfores. A través d'aquestes metàfores explica coma la tecnologia ens pot ensenyar o ajudar a aprendre en funció del paper que juga l'ordinador en el nostre aprenentatge.


1. METÀFORA TUTORIAL: l'ordinador com a tutor.
Reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat pels estudiants.
En la creaió de programes tutorials es té preseent la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes. També la presentació d'informació significativa que ajudi a avançar.

Alguns exemples on: Jclic o tutorials d'internet o youtube.

2. METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L'ordinador com alumne
L'alumne és qui controla l'ordinador. Ell construeix idees a partir de la seva activitat experimetatòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un prcés reflexiu i actiu, és ell qui ensenya, dóna instruccions a l'ordinador per indicar les tasques que ha de fer. 

Un exemple és l'Scratch i a classe vem estar experimentant amb aquest programa.



3. METÀFORA DEL LABORATORI: L'ordinador com a simulador
Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de de paper. Són sistemes tncats en els que els usuaris poden manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.
Un exemple de simulador és Crayon Physics o Doctora Xinxeta




4. METÀFORA DE LA AIXA D'EINES: l'ordinador com a eina
l'ordinador és una eina que cada vegada amb més freqüència s'utilitza a les aules i escoles. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.  

Per donar soport a aquesta linea de pensament aquí hi ha 10 coses que avui en dia es poden fer amb els ordinadors i que abans, sense els ordinadors, seria impossible de realitzar:


  • Fer un conferència amb grup mitjançant la webcam
  • Fer una connexió en directe amb un loc en concret.
  • Atualitzar coses al moment.
  • Trobar música en línia i escollir-la
  • Modificar un text escrit
  • Comunicar-nos a través de les xarxes socials.
  • Penjar i veure tutorials per aprendre
  • Fer operacions bancaries des de casa
  • comprar viatges per internet
  • Veure un programa de televisió sense que tinguis televisió.


les metafores

divendres, 14 de desembre del 2012

Movie Maker

És un editor de vídeos molt senzill de Windows. Et dona la possibilitat de crear-los i penjar-los al youtube, Facebook, etc

Aquest programa permet capturar els vídeos des de qualsevol càmera de fotos o de vídeo, fàcil d'ordenar les seqüències i juntar-les, insertar títols i efetes visuals dinàmics, importar la música i imatges d'altres llocs, etc.

dijous, 13 de desembre del 2012

L'ombra de l'altre mar

Recitem poemes per analitzar la nostra veu, postura i gestos. Aquesta activitat consisteix en recitar un poema que per a nosaltres sigui significatiu i així poder expressar amb més sentiment i millor.

Doncs bé, el poema que vaig decidir recitar és un fragment d'un poema de Joan Margarit.

L'ombra de l'altre mar

Joan Margarit
Oh, com m'estimo aquest profund silenci,
quan tot resta suspès però tranquil
i sense desitjar cap desenllaç.
Un cec ahuca els gossos de l'atzar
i l'aiguaneix dels mots travessa ocult
vilorda i sotabosc. Amb fil d'aguait
com un estel de nit sostinc la lluna.

Oh, com m'estimo aquest profund silenci
tan ordenat i clar, fet de maons
de silenci tan ben aparellats.
Ell ablaneix aquesta por de segles
que m'espesseix la sang. Paüra d'ésser
com un dau que a la taula d'un vaixell
rodola sol amb el vaivé del mar.

Joan Margarit


Imatge :http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/114/joan-margarit.html

Pema: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/margarit.htm

dimarts, 11 de desembre del 2012

Un bon comunicador

Ara que estem presentant els treballs d'identitat i territori entre el professor de COED i el professor de GTIC ens estan ensenyant com realitzar una correcte presentació tan digital com oral.

Referent a la presentació oral i corporal és aconsellable fer:

  • Començar iniciant la presentació de manera que cridin l'atenció des del principi com per exemple fer una pregunta, explicar una anècdota personal, citar una frase coneguda,  citar la idea principal, etc. 
  • Està bé parlar i exposar com si fos una història o relat.
  • Veu alta i bona pronuncia
  • Intentar no arrepenjar-se a la paret ni a la taula
  • No creuar les cames
  • Tenir contacte visual amb el públic però no centrar-se només amb una persona
  • Intentar que no sembli una xarrada amb el company que està realitzant l'exposició amb tu sinó fer petits monòlegs cap al públic.
  • Fer petits passejos
  • Mantenir un ritme de veu tranquil i pausat
  • Realitzar canvis d'entonació de la veu però sense exageració
  • Ser expressiu mentre es fa el discurs
  • Anunciar el final de l'exposició fent un petit resum del que s'ha explicat anteriorment, plantejar una pregunta final, etc.
  • Donar un toc emocional per persuadir als oients.
  • El guió no ha de semblar preparat i ha de sortir espontani
  • tenir una bona postura oberta, és a dir, amb els braços lleugerament oberts i els palmells de les mans també.
  • Somriure i tenir contacte visual amb el públic.

Referents a la presentació digital:

  • Videos curts (1 minut o menys)
  • La música ni molt alta ni molt baixa i ben grabada. També ficar-la en un moment concret i que estigui relacionada amb el que s'està explicant.
  • Si ocorre algun error no comentar-lo
  • Si la diapositiva està en blanc fa que els espectadors se centrin en la pantalla més que en l'orador.
  • Lletra visible i que no costi llegir
  • Utilitzar fons clars i lletre negra o altres colors però que es puuin llegir amb facilitat.
  • No fer llistes de coneptes en les diapositives.
  • Utilitzar poques animacions
  • Les imatges o fotografies que sigui de qualitat i que no es vegin deformades ni molt pixelades.

Bibliografia:
Apunts de classe de GTIC i COED
Comentaris de les presentacions dels treballs d'identitat i territori
LLibre: Com parlar bé en públic

dissabte, 8 de desembre del 2012

La Viquipèdia

flickr.com/photos/octaviorojas/
La Viquipèdia  és la versió catalana del projecte de wikipedia .org, elaborada de la manera col·laborativa amb alguns dels seus propis lectors.
Els 5 pilars fonamentals de la Viquièdia:

  • La Viqupèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. El propòsit és recopilar tot el saber de la gent de forma enciclopèdica.
  • La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.
  • La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors, cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.
  • La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 391.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar.Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments.
  • La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. 


 Però també hem de definir el que la Viquipèdia no és:

- La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper segons l'estil i el format

- La Viquipèdia no és un diccionari: Els articles no han de ser definicions "de diccionari" sinó articles enciclopèdics, que parlin sobre un tema determinat.

- La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals: Recerca original o inèdita, com ara proposar teories i solucions, idees originals, definir termes o noves paraules, etc. cal citar les fonts fiables per demostrar que el material és verificable, i no només l'opinió de l'editor.Invencions personals.Fòrum de discussió. No perdeu de vista l'objectiu de crear una enciclopèdia. Podeu xerrar amb la gent sobre temes relacionats amb la Viquipèdia a les seves pàgines de discussió.



- La Viquipèdia no és una plataforma de promoció

- La Viquipèdia no és un lloc per difondre ideologia o fer promoció, propaganda o publicitat de qualsevol tipus.

·         Articles d'opinió

·         Difondre escàndols, rumors o xafarderies.

·         Autopromoció.
·         Publicitat.
Les opinions ben intencionades sobre les normes internes de la Viquipèdia sí que es poden fer en pàgines d'usuari o del projecte, ja que són rellevants per al funcionament actual i futur del projecte.

- La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers
No és un directori d'Internet: els articles han de tenir contingut, i no limitar-se a ser una col·lecció d'enllaços externs.  Les imatges són molt valuoses, però sempre com a complement del text. La Wikimedia Commons és el lloc adequat per a emmagatzemar imatges lliures.

- La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals. Les pàgines d'usuari són per donar informació personal bàsica, i per parlar de coses relacionades amb el projecte. Si voleu compartir les vostres aficions, exposar els vostres punts de vista, penjar col·leccions de fotos, etc., és millor que busqueu un altre lloc. No és un bloc ni un lloc per l'autopromoció.

- La Viquipèdia no és un directori. No és un recopilador de cites o refranys.

- La Viquipèdia no és un manual ni una guia

- La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació No és una recopilació de tot el que existeix. Els articles han de tenir un mínim de notorietat per tal de poder ser inclosos en una enciclopèdia.

- La Viquipèdia no és una anarquiaÉs un projecte obert, autogestionat i sense jerarquies, però aquestes llibertats es poden restringir si interfereixen amb el propòsit de construir una enciclopèdia. L'objectiu no és fer un experiment d'anarquisme.

- La Viquipèdia no és una democràcia. En alguns casos determinats es poden fer votacions, però el principi de funcionament és el consens. El que compta és l'argumentació, el convenciment i la cerca dels punts en comú per aconseguir acords d'àmplia majoria.

- La Viquipèdia no és una burocràcia. Les normes són per facilitar la feina i per recordar allò que està consensuat. En cas de dubte, llanceu-vos-hi. En cas de conflicte preval l'esperit de la norma per sobre de la lletra. Si les normes us impedeixen millorar l'enciclopèdia, ignoreu-les, però esperem que respecteu el consens. Els desacords s'haurien de discutir sobre la base de consens i no de forma reglamentista.

- La Viquipèdia no és un camp de batallaLa Viquipèdia no és un lloc per tenir rancúnia, importar conflictes personals, dur a terme batalles ideològiques, o nodrir-se de prejudicis, odis o temors.No utilitzeu la Viquipèdia per a fer amenaces legals o d'altre tipus contra la Viquipèdia, els viquipedistes o la Fundació Wikimedia. Existeixen altres mitjans per comunicar problemes legals. No es poden tolerar amenaces i poden ser motiu de bloqueig.

Com es crea una nova entrada a la Viqupèdia?

  1. Crear un nou compte per enregistrar-te 

2. Anar a a la pàgina que es vulgui modificar i cliclar la pestanya.



3. S'incoura un lloc on en podrà modificar i introduir el text.


4. Quan s'hagi acabat es pot fer una visualització prèvia clicant Mostrar Previsualització i després "Desar la pàgina".



Una vegada s'hagi creat una entrada es poden veure les aportacions que vagi fent la gent a la pestanya "Mostrar Historial" i debatir i comentar els conceptes a la pestanya "Discussió"


Després d'haver treballat les diferents possibilitats de la Viquipèdia i les característiques principals, la tasca que hem hagut de realitzar a sigut la següent:Crear o modificar una entrada a la Viqupèdia sobre algun tema que no s'hagi creat encara o millorar algun ja fet. El que hem creat nosaltres ha sigut el Treball per Racons de MúsicaL'hem enllaçat amb una pàgina ja creada del Treball per racons ja que és un tipus de treball metodològic i el racó de música s'inclou dins dels racons de treball.Aquest és l'enllaç que hem creat la Silvia Ibañez, l'Anna Larruy, Laura Burgalés i jo. Vam extreure la informació dels apunts extrets a la classe de música i del llibre de Didàctica de l'Educació Infantil.

Viqupèdia : Racó de música




Webs consultades:
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/treball-collaboratiu viquipedia.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P
http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estilhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Com_s%27edita_una_p%C3%A0gina



dijous, 6 de desembre del 2012

Llicèncicia Creative Commons al blog

Per incloure la teva llicencia de Creative Commons al teu blog s'han de seguir una serie de passos molt simples:

  1. Entrar en la pàgina web on es creant les llicències: llicència 
  2. Seguir els passos que marca fins al final.
  3. Al final sortirà el codi embed de la teva llicència.
  4. Copiar el codi embed
  5. Obrir el blog i afegir un gadget.
  6. Clicar el de HTML/Javascript i copiar el codi embed en el recuadre de contingut.
Després d'això comprovar si la teva llicència s'ha introduït correctament.

dimarts, 4 de desembre del 2012

Antichrista


Aquest libre ens l'hem hagut de llegir per fer una activitat del seminari. És un llibre fàcil de llegir en el que es poden veure diferents maneres d'actuar i caracters molt contraris. Després de fer la lectura hem hagut de fer un comentari delllibre però sobretot entre la relaió que hi ha entre la Blanche i la Christa que són les protagonistes de la novel·la, la relació entre els pares de la Blanche i la Christa i entre la Blanche i els seus pares.

Antichrista d'Amélie Nothomb

La Christa és una noia jove de Malmédy que va a la universitat de Brussel·les juntament amb la Blanche, una noia molt reservada que mai ha tingut cap amiga i sempre s’ha sentit sola allà on hi anava.
Des del primer dia d’universitat la Christa es va fer amiga de la Blanche i poc a poc es van anar coneixent més. La Christa li va explicar quina havia sigut la seva situació familiar i la seva vida juntament amb la distància que hi havia entre la universitat on estudiaven i el lloc on vivia ella. Això va portar a la Blanche a convidar-la una a nit a casa seva. Des d’aquell moment la relació entre elles dues va canviar ja que la Christa va començar a mostrar una actitud inesperada per la Blanche.  Es va adonar que la Christa tenia una altre cara quan estava amb ella, era atrevida, egoista i descarada, tot el contrari que la Blanche. Ella se sentia molt cohibida i la porta a fer coses que ella no hagués fet ,mai. Al cap del temps la relació no cambia i va a pitjor. La Blanche acaba odiant a la Christa anomenant-la amb el sobrenom d’antichrista per totes les coses que li feia passar. No tenien bona relació ni a la universitat ni a casa seva però davant dels pares de la Blanche era una noia molt agradable i simpàtica i això feia enrabiar a la Blanche. La Christa feia el que volia amb la Blanche perquè la veia una noia fràgil i dèbil. Això porta a que la Christa actuï amb ella de manera narcisista i dolenta portant-la per on volia i ridiculitzant la seva vida.
De mentre la relació que te la Christa amb els pares de la Blanche és molt bona des del principi, ja que els pares estan molt contents de que la seva filla tingui una amiga tan simpàtica, bona i treballadora. A mesura que el relació transcorre els pares transmeten a la seva filla que s’estimen més a la Christa que a la Blanche i per a ells la seva filla passa a un segon pla ja que sembla que els pares sempre hagin volgut una filla amb la personalitat i caràcter de la Christa. Ella els mostra la seva millor cara sent educada i simpàtica però realment pensa que els pares de la Blanche son uns ignorants.
Al final, quan la Blanche va cap a Malmédy a investigar la vida de la Christa i es troba amb tota la veritat i no dubta en explicar als pares tot el que havia descobert. Els pares, no sembla que al principi mostrin cap mena d’emoció de ràbia ni traïció i quan la Christa s’assabenta del que han descobert la Christa se sent ofesa depreciant als pares i tot el que havien fet per ella.
Durant el llibre, la relació entre la Blanche i els seus pares no millora i poc a poc empitjora fins al punt en que ella acaba farta de tot el tema de la Christa. La Blanche sempre ha sigut una noia molt reservada i tancada i els seus pares ho respectaven fins al dia en que la Christa va arribar a casa. Es va començar a adonar de com eren els seus pares i com l’avergonyien davant la Christa fent-la sentir petita i ridícula. Tot això porta a que la relació entre la Blanche i els seus pares sigui cada vegada pitjor i que ella vagi perdent el respecte cap a ells. Poc a poc la Blanche va perdent la confiança amb ells i rabiosa per com es tractaven entre la Christa i els pares de la Blanche.  Va intentar avisar als pares de la relació que tenia la Christa amb ella i el seu comportament però els pares s’excusaven treien importància al que deia. La Blanche ja no sap com aturar tot això i quan va cap a Malmédy i torna amb la informació, quan els hi explica als seus pares es troba que cada un te una reacció que no s’esperava. Els pares no es creuen a la Blanche perquè pensen que la Christa té un motiu amb més de pes per actuar d’aquesta manera amb ells i haver-los enganyat. La Blanche se sent impotent i frustrada per la reacció dels pares i per la fredor que mostren amb ella, els pares se senten més decepcionats per la Christa que no pas pel que els hi ha fet o orgullosos del que a aconseguit la seva filla.

dijous, 29 de novembre del 2012

Cóm s'ha de treballar l'Educació Física amb els més petits?

Capacitats perceptiu-motrius
Les capacitats perceptiu motrius són aquelles que permeten que el nen coordini els seus moviments correctament i els elabori mitjançant la seva capacitat intel·lectual i sensorial.
Aquestes capacitats són l’equilibri, que els permet desenvolupar una bona estabilitat corporal i més agilitat alhora de realitzar els moviments. Es situa a l’oïda i al cervell i per fomentar aquest correcte desenvolupament s’ha de posar el nen en situacions on ell pugui practicar i experimentar aquesta sensació d’equilibri per que s’enriqueixin les accions.
La següent capacitat és la percepció quinestèsica que controla els receptors sensorials del cos humà i transmeten la informació de cada part del cos per executar els moviments concrets i de quina posició corporal es té en tot moment.
La tercera capacitat és la temporal- espacial que aporta l’exploració del cos de la trajectòria, del espai que té el nen per moure’s, el ritme que han de tenir els seus moviments, etc.
La quarta capacitat és la lateralitat. És la capacitat que coordina els dos hemisferis del cervell amb l’execució dels moviments. L’hemisferi dret controla els moviments de la part esquerra del cos i l’hemisferi esquerra controla la part dreta del cos ,és a dir, que hi ha d’haver una bona organització entre els dos hemisferis ja que pot provocar alteracions en la percepció i desencadenar una sèrie de mancances en l’infant que afectaran a nivell físic, social i psicològic.
Aquest conjunt de capacitats tenen un gran efecte en els nens i nenes ja que els proporciona un seguit de beneficis que els donen lloc a tenir un bon control del cos i els seus moviments i amb això proporcionar seguretat en ell i bona autoestima. A nivell cognitiu, s’ha demostrat que l’esport i l’exercici físic produeixen una proteïna anomenada BDNF, que és la proteïna del creixement, que impacta en el cervell i actua de neurotransmissor i així estimulant les connexions neuronals del cervell. Els exercicis aeròbics són els que generen aquesta proteïna quan es realitzen accions com caminar, córrer, exercicis cardiovasculars, entre d’altres. Ajuden a millorar la memòria ja que mentre s’executen aquests moviments estan posant en pràctica    la coordinació i el pensament i el contacte neuronal.
Fomentar aquest tipus d’exercici i que el practiquin amb una continuïtat els proporciona tenir una major riquesa en les connexions neuronals ja que quan son petit el cervell es desenvolupa i evoluciona més ràpid que un adult, per això és molt important estimular als nens i nenes amb aquests exercicis per treballar les capacitat perceptiu-motrius perquè així s’evitaran lesions o mancances cognitives o físiques a la llarga.
 També és molt important tenir en compte la part efectiva i emocional dels infants ja que s’han de desenvolupar de manera integral, és a dir, tenint en compte tots els aspectes que formen a la persona.
En el cas que el nen no s’estimulés correctament podria patir un seguit d’alteracions com per exemple, no tenir una bona coordinació entre el dos hemisferis que s’anomena lateralitat creuada. En aquest cas el nen te moltes possibilitats d’adquirir dislèxia, problemes per parlar o llegir, ja que són alteracions de la percepció. Si el nen té un bon desenvolupament de la percepció i motriu la lateralitat queda definida i per tant té un hemisferi que predomina sobre l’altre amb una bona coordinació. Als 6 anys el nen ja hauria de tenir aquesta lateralitat definida.
Per proporcional la suficient estimulació i afavorir aquestes capacitats que sempre es treballen alhora, és important que es proporcioni als nens un bon espai, material i fer que els nens vivencin i experimentin amb ells mateixos l’entorn i amb els seus companys.
Això genera una bona comunicació i relacions personals a més d’executar moviments amb seguretat i fermesa. També és important que els moviments es realitzin i es repeteixin contínuament perquè acabin adquirint el moviment i l’automatitzin. S’estimula produint una sèrie d’exercicis lliures i donant als nens l’oportunitat d’escollir i decidir com volen fer-los i de quina manera, perquè així prenen les seves decisions i els dona seguretat i confiança per realitzar-les ja que les han pres ells.
Al finalitzar aquesta etapa els nens i nenes que han rebut una bona estimulació de les capacitats perceptiu-motrius, hauran interioritzat aquesta confiança i realitzaran els moviments i els exercicis amb més seguretat i fluïdesa i a més a més no manifestaran cap torpessa en els seus moviments. També els proporcionarà soltesa amb les relacions socials i la interacció amb els seus companys, ja que, amb aquestes activitats es treballa l’afectivitat i el contacte amb els altres i amb l’entorn.
 Amb la pràctica s’haurà treballat el moviment del cos, les parts i la posició de cada part del cos, l’espai que s’ha utilitzat per cada exercici, el domini d’algun objecte amb les mans, els peus, etc. I el mestres veuran diàriament l’evolució que el nen està adquirint i el domini d’aquestes quatre capacitats però mai posant una nota com a qualificació del procés d’avaluació sinó observar que les activitats que està proposant als alumnes corresponen amb l’estimulació d’aquestes capacitats.
Sempre s’han de treballar i no només durant la classe d’educació física sinó que els enriquirà més si es treballen en tot moment i en qualsevol situació.

Capacitats condicionals o físiques bàsiques
Aquestes capacitats són la flexibilitat, la velocitat, la resistència i la força. Tots ells juntament amb una bona estimulació enriqueixen l’organisme i li dona al cos una bona capacitat òssia i muscular entre d’altres.
Les capacitats condicionals contribueixen a la millora de la salut ja que, enforteix el cos perquè puguin gaudir d’un bon estat físic i de bona salut mental i motriu. Aleshores, si l’exercici és el correcte per l’infant contribuirà a tenir en bon estat les seves funcions vitals. També, proporciona a la llarga la reducció de malalties i accidents cardiovasculars, per això és important que el nen tingui consciència de que fer exercici físic contribueix a mantenir una bona salut i que s’ha de practicar amb continuïtat i de forma moderada.
Si aquest conjunt de capacitats físiques es transmeten als nens correctament els hi donarà una bona base per la salut que es manifestarà a la llarga amb un bon sistema immunològic i una major resistència a les infeccions corporals. Aquestes capacitats tenen un gran valor a la vida quotidiana ja que influeixen a la comprensió del nen amb la higiene, la prevenció i la seguretat, i també repudia els mals hàbits com el sedentarisme, males dietes, etc.
És important que els nens i nenes li donin valor ha aquestes capacitats perquè afavoreixen el seu desenvolupament i ajuda a que tinguin uns moviments més extens, com el que fa la flexibilitat, i la relació amb els seu companys, però perquè aquestes capacitats s’adquireixin correctament i el nen les pugui automatitzar cal que li proporcionem al nen les eines necessàries com tècniques o aprenentatges per la respiració perquè les pugui portar a terme en el moment de l’acció o la relaxació, i els estiraments per evitar les possibles lesions.
Pel desenvolupament dels infants és aconsellable que rebi l’estimulació suficient perquè es puguin crear les estructures neuronals, però en el cas que no rebi aquesta estimulació el nen serà més propens a que el seu cervell no maduri i es manifestin certes mançanes.
Durant les primeres edats, és a dir, del 0 als 6-7 anys, els infants desenvolupen aquesta capacitat a través dels jocs, les danses, activitats motrius, etc. I això ajuda a que el nen creixi correctament amb l’alçada i el pes corresponent a la seva edat i millorar el procés dels propers canvis que realitzarà el seu cos.
En aquestes edats els nens tenen una gran varietat de moviments ja que moltes de les activitats els incita a corre, tenir equilibri, penjar-se, llençar i saltar i els hi dona eines per desenvolupar la imaginació, però perquè sigui efectiu s’ha de deixar a l’infant que interactuï amb ell mateix i amb l’entorn de la manera que ell se senti còmode i divertit.
Perquè el nen vagi ampliant els seus moviments és important que els exercicis siguin variats i que es presenti alguna dificultat per així resoldre’l i aprendre els problemes que es puguin presentar però sense passar per alt que l’esforç hi ha de ser sovint perquè l’adquireixi correctament.

Al finalitzar aquesta etapa els infants amb un bon desenvolupament hauran adquirit una bona autoimatge i autoconcepte que els hi proporcionarà que es valorin amb seguretat i autoestima. Amb aquesta confiança els nens es posaran en situacions on es treballaran aquestes capacitats i el nen no mostrarà cap dificultat per afrontar-les ja que haurà desenvolupat el to muscular i enfortit la capacitat òssia correctament i serà important que els mestres no posin cap nota numèrica com a qualificació del procés
Es veurà amb una  bona coordinació dels seus moviments i parts del cos i la practica constant d’aquestes activitats li acabarà de proporcionar una bona base per seguir treballant i millorant els seus moviments i capacitats.


 Habilitats motrius
Les habilitats motrius són unes de les primeres coses que el nen desenvolupa a nivell motriu ja que al estar lligada amb la percepció de l’infant s’adquireix amb gran facilitat. El que és important és que tot i ser de les primeres adquisicions del cos és necessari fomentar aquesta capacitat. És una etapa bàsica per descobrir el cos i per jugar a descobrir-lo i oferir totes les possibilitats que ens ofereix el cos.
De de que el nen comença a gatejar comença a desenvolupar l’oïda, el tacte i la vista, més que un nen que no hagi gatejat, per tant, si un nen es desplaça amb autonomia afavoreix que comenci a tenir més tonicitat del múscul i aguditzar, a part dels seus sentits, la percepció de la profunditat i observar amb més atenció els objectes i les persones que l’envolten ampliant la confiança amb ells mateixos i la seguretat des de ven petits. El gateig també fomenta la socialització amb les persones i entre iguals. Perquè un nen pugui gatejar i moure’s necessita que l’adult li pugui proporcionar un espai ampli per desplaçar-se amb plena llibertat i que el nen practiqui i vagi fent i explorant amb tranquil·litat i al seu ritme.
Quan l’infant està preparat per aixecar-se i començar a caminar amb els peus i utilitzar les cames li proporciona una nova visió del mon i una nova perspectiva, que li servirà per utilitzar les mans ja que les deixa lliures i explorar el seu entorn. Tot i que no tots els infants creixen de la mateixa manera ni maduren al mateix temps s’ha de respectar els diferents ritmes d’aprenentatges i l’evolució de les seves habilitats motrius.
Aquestes habilitats motrius tenen una progressió gràcies a que les àrees sensorials i motrius  del cervell estan millor desenvolupades i permeten la coordinació dels seus moviments ja que els seus ossos i els músculs són més forts i tenen una major capacitat pulmonar.
Els nens i les nenes en la primera infància es guien sobretot per les habilitats perceptives i, a mesura que van adquirint altres habilitats es va consolidant el pensament i el creixement de la memòria i la intel·ligència.
Si un nen rep la nutrició i els aliments que li pertoquen i són equilibrats i variats, serà més sa i per tant gaudirà d’un estat físic més saludable i aleshores el seu desenvolupament motriu serà l’adequat a la seva edat. En el cas que no tingui la suficient estimulació o un entorn poc favorable pot patir algun retràs motriu i no desenvolupar-se correctament.
Quan ja tenen dos anys, el joc és un dels millors instruments perquè els nens aprenguin i reforcin les habilitat motrius, perspectives, etc. Ja són capaços d’entendre les normes i les rutines. Un de les primeres manifestacions del joc són, primer en solitari, després al costat dels altres nens però amb el seu propi joc i més endavant juguen a jocs grupals on interactuen amb els seus companys i on es creen les relacions socials.
Per què el nen acabi tenint consciència i aprengui els exercicis per adquirir-les se li hauran de proporcionar activitats que ell necessiti i el motivi i així dominarà mitjançant el joc, les qualitats psíquiques necessàries per realitzar qualsevol activitat. Aquestes habilitats motrius que e el nen va aprenent al llarg de la seva vida de manera diària i constant van lligades a les competències emocionals, socials i cognitives per tant tot el que es treballa per un àmbit acaba tenint beneficis per la resta de capacitats o dit d’una altre manera sempre s’educa al nen de manera integral.
El nen quan acabi l’etapa, si ha rebut una bona estimulació i s’han proporcional els espais adients, l’entorn natural i les activitats i exercicis adequats serà capaç de saltar, jugar, pujar-se a les barres, enfilar-se fer força interactuar amb els nens i un munt de coses més i tot això li proporcionarà un bon desenvolupament cognitiu físic i perceptiu i podrà utilitzar correctament el cos sense donar una nota numèrica o que qualifiqui o posicioni el seu treball al finalitzar el procés d’aprenentatge. També li donarà importància a les habilitats que ha adquirit i que anirà experimentant.
Els mestres hauran d’anar observant dia a dia l’evolució del nen i la seguretat i confiança que mostren els nens i les nenes i la confiança que manifesten alhora de posar en pràctica les activitats.

divendres, 23 de novembre del 2012

Poema


Poema d'en Joan Timoneda

SÓ QUI SÓ
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
e, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.

Fluxogrames

Un fluxograma o diagrama de flux és una representació gràfica que s'utilitzen símbols amb significats ben definits i amb fletxes per unir el punt d'inici i el punt de terme. Són molt útils ja que afaboreixen la comprenió del procés  com si fos un dibuix i aleshores és més facil memmoritzar o visualitzar el fluxograma.

El procés per crear un diagrama de flux és el següent:
  • Primer accedirem a la pagina web http://www.gliffy.com/ ja que és una eina online que permet crear, editar i guardar el diagrama de flux i exportar-les en diferents formats. 
  • Clicar la pestanya de color taronja que surt "Try Giffly online now" 
  • allà s'obrirà una panalla on surtirà abaix a la dreta la "rear documento"
  • Apereixrà una quadricula que serà el full ilimitat.
  • A l'esquerra hi ha totes les opcions que permet afegir a la quadricula on surten les figures i les formes per disenyar el fluxograma. Per introduïr una figura geomètrica es clica sobre i s'arrossega fins la quadricula.
  • Quan el diagrama s'hagi finalitzat i es vulgui convertir en una imatge cal clicar la pestanya de "file" i "exporft JPEG", i per guardar-lo en el document cliacar a la mateixa pestanya de "file".




Aquest és el procediment que vam utilitzar nosaltres per crear el nostre fluxograma i un dels exercicis que hem hagut de fer de manera individual ha sigut el de representar l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors i passar-ho a imatge JPEG.



Aquests símbols han sigut els items que hem hagut de tenir en compte per realitzar el nostre fluxograma







Com fer un mapa conceptual?

Els mapes conceptuals són un tipus d'eina per representar i ordenar els coneixements de manera esquemàtica. s'uneixen mitjançant verbs que són els que relacionen els conceptes entre ells a través d'una linea connectiva. La informació que proporciona el mapa conceptual és molt esquemètica i molt clara.

El creador dels mapes conceptuals va ser Joseph D. Novak, professor de la Universitat de Cornell. Es va basar amb la Teoria de l'aprenentatge significatiu de David Ausubel per tal de que quan es fes un mapa conceptual la persona l'assimlés amb més facilitat.

Alhora de fer un mapa conceptual s'ha de tenir present:
  1. Jerarquització dels conceptes per ordre d'importància. 
  2. Seleccionar els conceptes més rellevants
  3. Impacte visual. Utilitzar recuadres, majuscules, etc.

                  

Una web que permet dissenyar diferents mapes de manera molt senzilla és Cmap Tools, és un programa multiplataforma que ofereix plantilles, figures geomètriques, fletxes, pujar imatges. També permet col·laboradors per editar-lo conjuntament i enviar-lo per correu. 
Es pot exportar com PDF, imatge, guardar-lo en el ordinador o publicar-lo de manera online.
Es pot descarregar de manera gratüita.


A la classe de GTIC en Jordi Simon vam fer un mapa conceptual mitjançant aquest programa després de llegir el text del Dinar de Nadal com exemple i per practicar amb aquest programa.















Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda



Webs consultades:
gestioinformacioeducacio.blogspot.com
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mapa_conceptual
http://cmap.ihmc.us/docs/mapaconceptual.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cmap_Tools



Identitat i territori

Aquest treball consisteix en fer una presentació oral d'un tema escollit per tu i la teva parella. En el meu cas vam ser tres, la Marina, la Irene i jo i el tema que vam escollir va ser Menorca ja que les tres vam estiuejar en aquesta illa.

Consistia en persuadir al públic i posar en pràctia tot el que hem estat aprenent a les classes de COED, amb el llibre de "Com parlar bé el públic" i els apunts presos a les classes de COED i GTIC.

Aquí teniu un vídeo de fotos fetes per nosaltres amb els nostres reors i el que ens hem emportat tots aquests anys anant a visitar Menorca, juntament amb la presentació de Power Point que vam passar el dia de l'exposició.



           

dissabte, 17 de novembre del 2012

Creative Commons

http://www.flickr.com/photos/jorgeandresem/711148097/sizes/m/in/photostream/
El creative commons és una organització que controla els drets d'autors d'imatges, música i documents. Va ser creada amb l'objectiu de donar unes llicencies o pautes als autors que vulguin fer públiques les seves obres i que donin permís per modificar-les.Dona una serie de llicencies, dins del marc legal, als creadors perquè es puguin donar a conèixer i així introduir els seus treballs amb la tecnologia.
També existeixen una serie de llicencies que els autors decideixen quines son les condicions i de quina manera vol el creador que es publiqui o circuli la seva obra.

Creative Commons o Copyright
Entre les condicions que s'estableixen a copyright de tenir tots els drets reservats o que sigui públic, creatve commons va establir poder tenir alguns drets reservats respectant la decisió de cada creador  i els treballs amb drets d'autor, tenint amb això un punt intermitg en el Copyright.

Avantatges
Inconvenients

          L’accés de l’usuari i de l’autor a accedir de manera lliure i gratuïta a obres d’Internet.

 És compatible amb altres llicencies com el copyright.

      És compatible amb la normativa de cada país.

      Equilibra el treball amb drets d’autor i l’usuari.

      Condició de tenir alguns drets reservats.


             No es pot cambiar la llicencia ni anul·lar-la del creative commons una vegada establerta.   



            No es controla l’explotació de la obra.



LLICÈNCIES
Hi ha unes 6 llicències per escollir:

    AttributionReconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.
    Non commercialNo Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.
    no derivateSense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
    share alikeCompartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.
    Amb aquestes quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que podeu triar:
    Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
    Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
    Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa):No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
    Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
    Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
    Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.

Per més informació la pàgina weg del Creative Commons és creativecommons.org/, aquí explica què és Creative Commons, per què serveix, les lliencies que ofereix i amb quines treballa.