Capacitats perceptiu-motrius
Les capacitats perceptiu motrius
són aquelles que permeten que el nen coordini els seus moviments correctament i
els elabori mitjançant la seva capacitat intel·lectual i sensorial.
Aquestes capacitats són
l’equilibri, que els permet desenvolupar una bona estabilitat corporal i més
agilitat alhora de realitzar els moviments. Es situa a l’oïda i al cervell i
per fomentar aquest correcte desenvolupament s’ha de posar el nen en situacions
on ell pugui practicar i experimentar aquesta sensació d’equilibri per que
s’enriqueixin les accions.
La següent capacitat és la percepció
quinestèsica que controla els receptors sensorials del cos humà i transmeten la
informació de cada part del cos per executar els moviments concrets i de quina
posició corporal es té en tot moment.
La tercera capacitat és la
temporal- espacial que aporta l’exploració del cos de la trajectòria, del espai
que té el nen per moure’s, el ritme que han de tenir els seus moviments, etc.
La quarta capacitat és la lateralitat.
És la capacitat que coordina els dos hemisferis del cervell amb l’execució dels
moviments. L’hemisferi dret controla els moviments de la part esquerra del cos
i l’hemisferi esquerra controla la part dreta del cos ,és a dir, que hi ha
d’haver una bona organització entre els dos hemisferis ja que pot provocar
alteracions en la percepció i desencadenar una sèrie de mancances en l’infant
que afectaran a nivell físic, social i psicològic.
Aquest conjunt de capacitats
tenen un gran efecte en els nens i nenes ja que els proporciona un seguit de
beneficis que els donen lloc a tenir un bon control del cos i els seus
moviments i amb això proporcionar seguretat en ell i bona autoestima. A nivell
cognitiu, s’ha demostrat que l’esport i l’exercici físic produeixen una proteïna
anomenada BDNF, que és la proteïna del creixement, que impacta en el cervell i
actua de neurotransmissor i així estimulant les connexions neuronals del
cervell. Els exercicis aeròbics són els que generen aquesta proteïna quan es
realitzen accions com caminar, córrer, exercicis cardiovasculars, entre
d’altres. Ajuden a millorar la memòria ja que mentre s’executen aquests
moviments estan posant en pràctica la coordinació i el pensament i el contacte
neuronal.
Fomentar aquest tipus d’exercici
i que el practiquin amb una continuïtat els proporciona tenir una major riquesa
en les connexions neuronals ja que quan son petit el cervell es desenvolupa i evoluciona
més ràpid que un adult, per això és molt important estimular als nens i nenes
amb aquests exercicis per treballar les capacitat perceptiu-motrius perquè així
s’evitaran lesions o mancances cognitives o físiques a la llarga.
També és molt important tenir en compte la
part efectiva i emocional dels infants ja que s’han de desenvolupar de manera
integral, és a dir, tenint en compte tots els aspectes que formen a la persona.
En el cas que el nen no s’estimulés
correctament podria patir un seguit d’alteracions com per exemple, no tenir una
bona coordinació entre el dos hemisferis que s’anomena lateralitat creuada. En
aquest cas el nen te moltes possibilitats d’adquirir dislèxia, problemes per
parlar o llegir, ja que són alteracions de la percepció. Si el nen té un bon
desenvolupament de la percepció i motriu la lateralitat queda definida i per tant
té un hemisferi que predomina sobre l’altre amb una bona coordinació. Als 6
anys el nen ja hauria de tenir aquesta lateralitat definida.
Per proporcional la suficient
estimulació i afavorir aquestes capacitats que sempre es treballen alhora, és
important que es proporcioni als nens un bon espai, material i fer que els nens
vivencin i experimentin amb ells mateixos l’entorn i amb els seus companys.
Això genera una bona comunicació
i relacions personals a més d’executar moviments amb seguretat i fermesa. També
és important que els moviments es realitzin i es repeteixin contínuament perquè
acabin adquirint el moviment i l’automatitzin. S’estimula produint una sèrie
d’exercicis lliures i donant als nens l’oportunitat d’escollir i decidir com
volen fer-los i de quina manera, perquè així prenen les seves decisions i els
dona seguretat i confiança per realitzar-les ja que les han pres ells.
Al finalitzar aquesta etapa els
nens i nenes que han rebut una bona estimulació de les capacitats
perceptiu-motrius, hauran interioritzat aquesta confiança i realitzaran els
moviments i els exercicis amb més seguretat i fluïdesa i a més a més no
manifestaran cap torpessa en els seus moviments. També els proporcionarà soltesa
amb les relacions socials i la interacció amb els seus companys, ja que, amb
aquestes activitats es treballa l’afectivitat i el contacte amb els altres i
amb l’entorn.
Amb la pràctica s’haurà treballat el moviment
del cos, les parts i la posició de cada part del cos, l’espai que s’ha
utilitzat per cada exercici, el domini d’algun objecte amb les mans, els peus,
etc. I el mestres veuran diàriament l’evolució que el nen està adquirint i el
domini d’aquestes quatre capacitats però mai posant una nota com a qualificació
del procés d’avaluació sinó observar que les activitats que està proposant als
alumnes corresponen amb l’estimulació d’aquestes capacitats.
Sempre s’han de treballar i no
només durant la classe d’educació física sinó que els enriquirà més si es
treballen en tot moment i en qualsevol situació.
Capacitats condicionals o físiques
bàsiques
Aquestes capacitats són la
flexibilitat, la velocitat, la resistència i la força. Tots ells juntament amb
una bona estimulació enriqueixen l’organisme i li dona al cos una bona capacitat
òssia i muscular entre d’altres.
Les capacitats condicionals
contribueixen a la millora de la salut ja que, enforteix el cos perquè puguin
gaudir d’un bon estat físic i de bona salut mental i motriu. Aleshores, si
l’exercici és el correcte per l’infant contribuirà a tenir en bon estat les
seves funcions vitals. També, proporciona a la llarga la reducció de malalties
i accidents cardiovasculars, per això és important que el nen tingui consciència
de que fer exercici físic contribueix a mantenir una bona salut i que s’ha de
practicar amb continuïtat i de forma moderada.
Si aquest conjunt de capacitats
físiques es transmeten als nens correctament els hi donarà una bona base per la
salut que es manifestarà a la llarga amb un bon sistema immunològic i una major
resistència a les infeccions corporals. Aquestes capacitats tenen un gran valor
a la vida quotidiana ja que influeixen a la comprensió del nen amb la higiene,
la prevenció i la seguretat, i també repudia els mals hàbits com el
sedentarisme, males dietes, etc.
És important que els nens i nenes
li donin valor ha aquestes capacitats perquè afavoreixen el seu desenvolupament
i ajuda a que tinguin uns moviments més extens, com el que fa la flexibilitat,
i la relació amb els seu companys, però perquè aquestes capacitats
s’adquireixin correctament i el nen les pugui automatitzar cal que li
proporcionem al nen les eines necessàries com tècniques o aprenentatges per la
respiració perquè les pugui portar a terme en el moment de l’acció o la
relaxació, i els estiraments per evitar les possibles lesions.
Pel desenvolupament dels infants
és aconsellable que rebi l’estimulació suficient perquè es puguin crear les
estructures neuronals, però en el cas que no rebi aquesta estimulació el nen
serà més propens a que el seu cervell no maduri i es manifestin certes
mançanes.
Durant les primeres edats, és a
dir, del 0 als 6-7 anys, els infants desenvolupen aquesta capacitat a través
dels jocs, les danses, activitats motrius, etc. I això ajuda a que el nen
creixi correctament amb l’alçada i el pes corresponent a la seva edat i
millorar el procés dels propers canvis que realitzarà el seu cos.
En aquestes edats els nens tenen
una gran varietat de moviments ja que moltes de les activitats els incita a
corre, tenir equilibri, penjar-se, llençar i saltar i els hi dona eines per
desenvolupar la imaginació, però perquè sigui efectiu s’ha de deixar a l’infant
que interactuï amb ell mateix i amb l’entorn de la manera que ell se senti
còmode i divertit.
Perquè el nen vagi ampliant els
seus moviments és important que els exercicis siguin variats i que es presenti
alguna dificultat per així resoldre’l i aprendre els problemes que es puguin
presentar però sense passar per alt que l’esforç hi ha de ser sovint perquè l’adquireixi
correctament.
Al finalitzar aquesta etapa els infants
amb un bon desenvolupament hauran adquirit una bona autoimatge i autoconcepte
que els hi proporcionarà que es valorin amb seguretat i autoestima. Amb aquesta
confiança els nens es posaran en situacions on es treballaran aquestes capacitats
i el nen no mostrarà cap dificultat per afrontar-les ja que haurà desenvolupat
el to muscular i enfortit la capacitat òssia correctament i serà important que
els mestres no posin cap nota numèrica com a qualificació del procés
Es veurà amb una bona coordinació dels seus moviments i parts
del cos i la practica constant d’aquestes activitats li acabarà de proporcionar
una bona base per seguir treballant i millorant els seus moviments i
capacitats.
Les habilitats motrius són unes
de les primeres coses que el nen desenvolupa a nivell motriu ja que al estar
lligada amb la percepció de l’infant s’adquireix amb gran facilitat. El que és important
és que tot i ser de les primeres adquisicions del cos és necessari fomentar
aquesta capacitat. És una etapa bàsica per descobrir el cos i per jugar a
descobrir-lo i oferir totes les possibilitats que ens ofereix el cos.
De de que el nen comença a
gatejar comença a desenvolupar l’oïda, el tacte i la vista, més que un nen que
no hagi gatejat, per tant, si un nen es desplaça amb autonomia afavoreix que
comenci a tenir més tonicitat del múscul i aguditzar, a part dels seus sentits,
la percepció de la profunditat i observar amb més atenció els objectes i les
persones que l’envolten ampliant la confiança amb ells mateixos i la seguretat
des de ven petits. El gateig també fomenta la socialització amb les persones i
entre iguals. Perquè un nen pugui gatejar i moure’s necessita que l’adult li
pugui proporcionar un espai ampli per desplaçar-se amb plena llibertat i que el
nen practiqui i vagi fent i explorant amb tranquil·litat i al seu ritme.
Quan l’infant està preparat per
aixecar-se i començar a caminar amb els peus i utilitzar les cames li
proporciona una nova visió del mon i una nova perspectiva, que li servirà per
utilitzar les mans ja que les deixa lliures i explorar el seu entorn. Tot i que
no tots els infants creixen de la mateixa manera ni maduren al mateix temps
s’ha de respectar els diferents ritmes d’aprenentatges i l’evolució de les
seves habilitats motrius.
Aquestes habilitats motrius tenen
una progressió gràcies a que les àrees sensorials i motrius del cervell estan millor desenvolupades i
permeten la coordinació dels seus moviments ja que els seus ossos i els músculs
són més forts i tenen una major capacitat pulmonar.
Els nens i les nenes en la
primera infància es guien sobretot per les habilitats perceptives i, a mesura
que van adquirint altres habilitats es va consolidant el pensament i el
creixement de la memòria i la intel·ligència.
Si un nen rep la nutrició i els
aliments que li pertoquen i són equilibrats i variats, serà més sa i per tant
gaudirà d’un estat físic més saludable i aleshores el seu desenvolupament
motriu serà l’adequat a la seva edat. En el cas que no tingui la suficient estimulació
o un entorn poc favorable pot patir algun retràs motriu i no desenvolupar-se
correctament.
Quan ja tenen dos anys, el joc és un dels millors instruments perquè els
nens aprenguin i reforcin les habilitat motrius, perspectives, etc. Ja són
capaços d’entendre les normes i les rutines. Un de les primeres manifestacions
del joc són, primer en solitari, després al costat dels altres nens però amb el
seu propi joc i més endavant juguen a jocs grupals on interactuen amb els seus
companys i on es creen les relacions socials.
Per què el nen acabi tenint consciència i aprengui els exercicis per
adquirir-les se li hauran de proporcionar activitats que ell necessiti i el
motivi i així dominarà mitjançant el joc, les qualitats psíquiques necessàries
per realitzar qualsevol activitat. Aquestes habilitats motrius que e el nen va
aprenent al llarg de la seva vida de manera diària i constant van lligades a
les competències emocionals, socials i cognitives per tant tot el que es
treballa per un àmbit acaba tenint beneficis per la resta de capacitats o dit
d’una altre manera sempre s’educa al nen de manera integral.
El nen quan acabi l’etapa, si ha
rebut una bona estimulació i s’han proporcional els espais adients, l’entorn
natural i les activitats i exercicis adequats serà capaç de saltar, jugar,
pujar-se a les barres, enfilar-se fer força interactuar amb els nens i un munt
de coses més i tot això li proporcionarà un bon desenvolupament cognitiu físic i
perceptiu i podrà utilitzar correctament el cos sense donar una nota numèrica o
que qualifiqui o posicioni el seu treball al finalitzar el procés
d’aprenentatge. També li donarà importància a les habilitats que ha adquirit i
que anirà experimentant.
Els mestres hauran d’anar observant dia a dia l’evolució del nen i la
seguretat i confiança que mostren els nens i les nenes i la confiança que
manifesten alhora de posar en pràctica les activitats.