Taxonomia de Bloom

Benjamin Bloom, Doctor en educació de la universitat de Chicago va formar un estudi de la Taxonomia de l'aprenentgatge coneguda com la Taxonomia de Bloom on es recullen els objectius del procés d'aprenentatge  dels estudiants per resumir les habilitats i els coneixements que van adquirint.
Es poden identificar tres dominis educatius que són: el cognitiu, l'afectiu i el psicomotor.
Més endavant, dos estudiants de Bloom va fer una revisió d'aquesta taula en la que van poder extreure i modificar el criteri d'ordenació de dos conceptes:

S'han anat modificant, ampliant i ordenant aquests conceptes m a través de taules, però la última que s'ha realitzat ha sigut feta al 2008 per la introducció de les noves tecnologies en el món quotidià i en l'educació.
En aquesta taula s'hi troben les categories amb verbs i les diferents eines multimedials que elaboren les habilitats dels estudiants per recordar, comprendre, aplicar, avaluar i crear.

Les taules de la Taxonomia de Bloom es poden trobar a la web eduteka


Webs consultades:
http://ca.wikipedia.org
http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3.html
http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Etiquetes

Les etiquetes s'utilitzen per classificar de manera molt simplificada amb una o varies paraules clau.
Donen orde al teu blog i els uruaris els hi permet trobar més facilment qualsevol entrada.
S'afegeixen a través d'un gadget i es poden ordenar de maneres diferents, per ordre de publicació, ordre d'actualitzacions, etc.

Xavi Coral

http://www.flickr.com/photos

Al llarg del semestre hem hagut de seguir una persona pública que sortís pels diferents mitjans de comunicació i que nosaltres, és a dir, la Silvia, l'Anna, la Laura i jo, consideresim que aquella persona fos bona comunicadora. Hem escollit en Xavi Coral, antic presentador de les noticies de TV3 que actualment és presentador del programa de TV anomenat "Divendres"

Hem creat un blog on hi publicarem el nostre seguiment d'en Xavi oral a través del Twuiter, Facebook, Blog dels Divendres, el seu programa i diverses entrevistes de ràdio.

Amb tot això hem pogut concloure amb un conjunt de ítems que resumeixen a un bon comunicador.

La postura corporal que té ja estigui de peu o assegut,  sempre està recte amb una posició natural, no se'l veu tens, ni té una postura encorbada i tancada, sinó esvelta i oberta. Els braços estesos, però sense ser excessiu, cada vegada que parla i amb els palmells de les mans oberts que transmet seguretat. Utilitza freqüentment els desplaçaments ja que es mou amb lleugeresa pel plató i fen servir la mirada i l'expressió de la cara per ficar més èmfasi al que diu.

Utilitza la llengua catalana exacte, és a dir els seus discursos proporcionen un correcte vocabulari extens i ben pronunciat. El seu to de veu és tranquil i pausat, sovint canvia la modulació de la veu que va acompanyada de gestos facials que fa a mesura que presenta el seu programa dels Divendres. 

Després d'aquesta petita reflexió sobre tot el que hem estat observant aquests dies hem coincidit que  és un bon comunicador perquè tot aquest conjunt de factors proporciona que transmeti una confiança i familiaritat que no tots els presentadors poden gaudir.
L'adreça del blog d'en Xavi Coral és: http://blogdexavicoral.blogspot.com.es/

Aquí teniu una petita presentació amb el programa Prezi.

Webgrafia:
www.prezi.com
www.tv3.cat
http://blogdexavicoral.blogspot.com.es/

Bibliografia:
Llibre: Com parlar bé en públic
Apunts de l'assignatura de COED i GTIC

Les 4 metafores de Charles Crook

Charles Crook va escriure un llibre anomenat "Ordenadores y aprendizaje colaborativo". Es recullen diverses maneres de conceptualitzar l'aprenentatge amb els ordinadors basada en 4 metàfores. A través d'aquestes metàfores explica coma la tecnologia ens pot ensenyar o ajudar a aprendre en funció del paper que juga l'ordinador en el nostre aprenentatge.

1. METÀFORA TUTORIAL: l'ordinador com a tutor.

Reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat pels estudiants.

En la creaió de programes tutorials es té preseent la individualització del procés d'aprenentatge i la formulació de preguntes. També la presentació d'informació significativa que ajudi a avançar.

Alguns exemples on: Jclic o tutorials d'internet o youtube.

2. METÀFORA DE LA CONSTRUCCIÓ: L'ordinador com alumne

L'alumne és qui controla l'ordinador. Ell construeix idees a partir de la seva activitat experimetatòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un prcés reflexiu i actiu, és ell qui ensenya, dóna instruccions a l'ordinador per indicar les tasques que ha de fer. 

Un exemple és l'Scratch i a classe vem estar experimentant amb aquest programa.

3. METÀFORA DEL LABORATORI: L'ordinador com a simulador

Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de de paper. Són sistemes tncats en els que els usuaris poden manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous.

Un exemple de simulador és Crayon Physics o Doctora Xinxeta

4. METÀFORA DE LA AIXA D'EINES: l'ordinador com a eina
l'ordinador és una eina que cada vegada amb més freqüència s'utilitza a les aules i escoles. Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.  

Per donar soport a aquesta linea de pensament aquí hi ha 10 coses que avui en dia es poden fer amb els ordinadors i que abans, sense els ordinadors, seria impossible de realitzar:

• Fer un conferència amb grup mitjançant la webcam
• Fer una connexió en directe amb un loc en concret.
• Atualitzar coses al moment.
• Trobar música en línia i escollir-la
• Modificar un text escrit
• Comunicar-nos a través de les xarxes socials.
• Penjar i veure tutorials per aprendre
• Fer operacions bancaries des de casa
• comprar viatges per internet
• Veure un programa de televisió sense que tinguis televisió.

les metafores

Movie Maker

És un editor de vídeos molt senzill de Windows. Et dona la possibilitat de crear-los i penjar-los al youtube, Facebook, etc

Aquest programa permet capturar els vídeos des de qualsevol càmera de fotos o de vídeo, fàcil d'ordenar les seqüències i juntar-les, insertar títols i efetes visuals dinàmics, importar la música i imatges d'altres llocs, etc.

L'ombra de l'altre mar

Recitem poemes per analitzar la nostra veu, postura i gestos. Aquesta activitat consisteix en recitar un poema que per a nosaltres sigui significatiu i així poder expressar amb més sentiment i millor.

Doncs bé, el poema que vaig decidir recitar és un fragment d'un poema de Joan Margarit.

L'ombra de l'altre mar

Joan Margarit

Oh, com m'estimo aquest profund silenci,

quan tot resta suspès però tranquil

i sense desitjar cap desenllaç.

Un cec ahuca els gossos de l'atzar

i l'aiguaneix dels mots travessa ocult

vilorda i sotabosc. Amb fil d'aguait

com un estel de nit sostinc la lluna.

Oh, com m'estimo aquest profund silenci

tan ordenat i clar, fet de maons

de silenci tan ben aparellats.

Ell ablaneix aquesta por de segles

que m'espesseix la sang. Paüra d'ésser

com un dau que a la taula d'un vaixell

rodola sol amb el vaivé del mar.

Joan Margarit

Imatge :http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/114/joan-margarit.html

Pema: http://lletra.uoc.edu/especials/folch/margarit.htm

Un bon comunicador

Ara que estem presentant els treballs d'identitat i territori entre el professor de COED i el professor de GTIC ens estan ensenyant com realitzar una correcte presentació tan digital com oral.

Referent a la presentació oral i corporal és aconsellable fer:

• Començar iniciant la presentació de manera que cridin l'atenció des del principi com per exemple fer una pregunta, explicar una anècdota personal, citar una frase coneguda,  citar la idea principal, etc. 
• Està bé parlar i exposar com si fos una història o relat.
• Veu alta i bona pronuncia
• Intentar no arrepenjar-se a la paret ni a la taula
• No creuar les cames
• Tenir contacte visual amb el públic però no centrar-se només amb una persona
• Intentar que no sembli una xarrada amb el company que està realitzant l'exposició amb tu sinó fer petits monòlegs cap al públic.
• Fer petits passejos
• Mantenir un ritme de veu tranquil i pausat
• Realitzar canvis d'entonació de la veu però sense exageració
• Ser expressiu mentre es fa el discurs
• Anunciar el final de l'exposició fent un petit resum del que s'ha explicat anteriorment, plantejar una pregunta final, etc.
• Donar un toc emocional per persuadir als oients.
• El guió no ha de semblar preparat i ha de sortir espontani
• tenir una bona postura oberta, és a dir, amb els braços lleugerament oberts i els palmells de les mans també.
• Somriure i tenir contacte visual amb el públic.

Referents a la presentació digital:

• Videos curts (1 minut o menys)
• La música ni molt alta ni molt baixa i ben grabada. També ficar-la en un moment concret i que estigui relacionada amb el que s'està explicant.
• Si ocorre algun error no comentar-lo
• Si la diapositiva està en blanc fa que els espectadors se centrin en la pantalla més que en l'orador.
• Lletra visible i que no costi llegir
• Utilitzar fons clars i lletre negra o altres colors però que es puuin llegir amb facilitat.
• No fer llistes de coneptes en les diapositives.
• Utilitzar poques animacions
• Les imatges o fotografies que sigui de qualitat i que no es vegin deformades ni molt pixelades.

Bibliografia:

Apunts de classe de GTIC i COED

Comentaris de les presentacions dels treballs d'identitat i territori

LLibre: Com parlar bé en públic

La Viquipèdia

flickr.com/photos/octaviorojas/

La Viquipèdia  és la versió catalana del projecte de wikipedia .org, elaborada de la manera col·laborativa amb alguns dels seus propis lectors.
Els 5 pilars fonamentals de la Viquièdia:

• La Viqupèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. El propòsit és recopilar tot el saber de la gent de forma enciclopèdica.

• La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.

• La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors, cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda.

• La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 391.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar.Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments.

• La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. 

 Però també hem de definir el que la Viquipèdia no és:

- La Viquipèdia no és una enciclopèdia de paper segons l'estil i el format

- La Viquipèdia no és un diccionari: Els articles no han de ser definicions "de diccionari" sinó articles enciclopèdics, que parlin sobre un tema determinat.

- La Viquipèdia no és una editorial d'idees originals: Recerca original o inèdita, com ara proposar teories i solucions, idees originals, definir termes o noves paraules, etc. cal citar les fonts fiables per demostrar que el material és verificable, i no només l'opinió de l'editor.Invencions personals.Fòrum de discussió. No perdeu de vista l'objectiu de crear una enciclopèdia. Podeu xerrar amb la gent sobre temes relacionats amb la Viquipèdia a les seves pàgines de discussió.

- La Viquipèdia no és una plataforma de promoció

- La Viquipèdia no és un lloc per difondre ideologia o fer promoció, propaganda o publicitat de qualsevol tipus.

·         Articles d'opinió

·         Difondre escàndols, rumors o xafarderies.

·         Autopromoció.

·         Publicitat.

Les opinions ben intencionades sobre les normes internes de la Viquipèdia sí que es poden fer en pàgines d'usuari o del projecte, ja que són rellevants per al funcionament actual i futur del projecte.

- La Viquipèdia no és un dipòsit d'enllaços o fitxers

No és un directori d'Internet: els articles han de tenir contingut, i no limitar-se a ser una col·lecció d'enllaços externs.  Les imatges són molt valuoses, però sempre com a complement del text. La Wikimedia Commons és el lloc adequat per a emmagatzemar imatges lliures.

- La Viquipèdia no és un servei de pàgines personals. Les pàgines d'usuari són per donar informació personal bàsica, i per parlar de coses relacionades amb el projecte. Si voleu compartir les vostres aficions, exposar els vostres punts de vista, penjar col·leccions de fotos, etc., és millor que busqueu un altre lloc. No és un bloc ni un lloc per l'autopromoció.

- La Viquipèdia no és un directori. No és un recopilador de cites o refranys.

- La Viquipèdia no és un manual ni una guia

- La Viquipèdia no és una col·lecció indiscriminada d'informació No és una recopilació de tot el que existeix. Els articles han de tenir un mínim de notorietat per tal de poder ser inclosos en una enciclopèdia.

- La Viquipèdia no és una anarquia. És un projecte obert, autogestionat i sense jerarquies, però aquestes llibertats es poden restringir si interfereixen amb el propòsit de construir una enciclopèdia. L'objectiu no és fer un experiment d'anarquisme.

- La Viquipèdia no és una democràcia. En alguns casos determinats es poden fer votacions, però el principi de funcionament és el consens. El que compta és l'argumentació, el convenciment i la cerca dels punts en comú per aconseguir acords d'àmplia majoria.

- La Viquipèdia no és una burocràcia. Les normes són per facilitar la feina i per recordar allò que està consensuat. En cas de dubte, llanceu-vos-hi. En cas de conflicte preval l'esperit de la norma per sobre de la lletra. Si les normes us impedeixen millorar l'enciclopèdia, ignoreu-les, però esperem que respecteu el consens. Els desacords s'haurien de discutir sobre la base de consens i no de forma reglamentista.

- La Viquipèdia no és un camp de batalla. La Viquipèdia no és un lloc per tenir rancúnia, importar conflictes personals, dur a terme batalles ideològiques, o nodrir-se de prejudicis, odis o temors.No utilitzeu la Viquipèdia per a fer amenaces legals o d'altre tipus contra la Viquipèdia, els viquipedistes o la Fundació Wikimedia. Existeixen altres mitjans per comunicar problemes legals. No es poden tolerar amenaces i poden ser motiu de bloqueig.

Com es crea una nova entrada a la Viqupèdia?

1. Crear un nou compte per enregistrar-te 

2. Anar a a la pàgina que es vulgui modificar i cliclar la pestanya.

3. S'incoura un lloc on en podrà modificar i introduir el text.

4. Quan s'hagi acabat es pot fer una visualització prèvia clicant Mostrar Previsualització i després "Desar la pàgina".

Una vegada s'hagi creat una entrada es poden veure les aportacions que vagi fent la gent a la pestanya "Mostrar Historial" i debatir i comentar els conceptes a la pestanya "Discussió"

Després d'haver treballat les diferents possibilitats de la Viquipèdia i les característiques principals, la tasca que hem hagut de realitzar a sigut la següent:Crear o modificar una entrada a la Viqupèdia sobre algun tema que no s'hagi creat encara o millorar algun ja fet. El que hem creat nosaltres ha sigut el Treball per Racons de Música. L'hem enllaçat amb una pàgina ja creada del Treball per racons ja que és un tipus de treball metodològic i el racó de música s'inclou dins dels racons de treball.Aquest és l'enllaç que hem creat la Silvia Ibañez, l'Anna Larruy, Laura Burgalés i jo. Vam extreure la informació dels apunts extrets a la classe de música i del llibre de Didàctica de l'Educació Infantil.

Viqupèdia : Racó de música




Webs consultades:

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/treball-collaboratiu viquipedia.htmlhttp://ca.wikipedia.org/wiki/VP:5P

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:All%C3%B2_que_la_Viquip%C3%A8dia_no_%C3%A9shttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estilhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Com_s%27edita_una_p%C3%A0gina

Llicèncicia Creative Commons al blog

Per incloure la teva llicencia de Creative Commons al teu blog s'han de seguir una serie de passos molt simples:

1. Entrar en la pàgina web on es creant les llicències: llicència 
2. Seguir els passos que marca fins al final.
3. Al final sortirà el codi embed de la teva llicència.
4. Copiar el codi embed
5. Obrir el blog i afegir un gadget.
6. Clicar el de HTML/Javascript i copiar el codi embed en el recuadre de contingut.

Després d'això comprovar si la teva llicència s'ha introduït correctament.

Antichrista

Aquest libre ens l'hem hagut de llegir per fer una activitat del seminari. És un llibre fàcil de llegir en el que es poden veure diferents maneres d'actuar i caracters molt contraris. Després de fer la lectura hem hagut de fer un comentari delllibre però sobretot entre la relaió que hi ha entre la Blanche i la Christa que són les protagonistes de la novel·la, la relació entre els pares de la Blanche i la Christa i entre la Blanche i els seus pares.

Antichrista d'Amélie Nothomb

La Christa és una noia jove de Malmédy que va a la universitat de Brussel·les juntament amb la Blanche, una noia molt reservada que mai ha tingut cap amiga i sempre s’ha sentit sola allà on hi anava.

Des del primer dia d’universitat la Christa es va fer amiga de la Blanche i poc a poc es van anar coneixent més. La Christa li va explicar quina havia sigut la seva situació familiar i la seva vida juntament amb la distància que hi havia entre la universitat on estudiaven i el lloc on vivia ella. Això va portar a la Blanche a convidar-la una a nit a casa seva. Des d’aquell moment la relació entre elles dues va canviar ja que la Christa va començar a mostrar una actitud inesperada per la Blanche.  Es va adonar que la Christa tenia una altre cara quan estava amb ella, era atrevida, egoista i descarada, tot el contrari que la Blanche. Ella se sentia molt cohibida i la porta a fer coses que ella no hagués fet ,mai. Al cap del temps la relació no cambia i va a pitjor. La Blanche acaba odiant a la Christa anomenant-la amb el sobrenom d’antichrista per totes les coses que li feia passar. No tenien bona relació ni a la universitat ni a casa seva però davant dels pares de la Blanche era una noia molt agradable i simpàtica i això feia enrabiar a la Blanche. La Christa feia el que volia amb la Blanche perquè la veia una noia fràgil i dèbil. Això porta a que la Christa actuï amb ella de manera narcisista i dolenta portant-la per on volia i ridiculitzant la seva vida.

De mentre la relació que te la Christa amb els pares de la Blanche és molt bona des del principi, ja que els pares estan molt contents de que la seva filla tingui una amiga tan simpàtica, bona i treballadora. A mesura que el relació transcorre els pares transmeten a la seva filla que s’estimen més a la Christa que a la Blanche i per a ells la seva filla passa a un segon pla ja que sembla que els pares sempre hagin volgut una filla amb la personalitat i caràcter de la Christa. Ella els mostra la seva millor cara sent educada i simpàtica però realment pensa que els pares de la Blanche son uns ignorants.

Al final, quan la Blanche va cap a Malmédy a investigar la vida de la Christa i es troba amb tota la veritat i no dubta en explicar als pares tot el que havia descobert. Els pares, no sembla que al principi mostrin cap mena d’emoció de ràbia ni traïció i quan la Christa s’assabenta del que han descobert la Christa se sent ofesa depreciant als pares i tot el que havien fet per ella.

Durant el llibre, la relació entre la Blanche i els seus pares no millora i poc a poc empitjora fins al punt en que ella acaba farta de tot el tema de la Christa. La Blanche sempre ha sigut una noia molt reservada i tancada i els seus pares ho respectaven fins al dia en que la Christa va arribar a casa. Es va començar a adonar de com eren els seus pares i com l’avergonyien davant la Christa fent-la sentir petita i ridícula. Tot això porta a que la relació entre la Blanche i els seus pares sigui cada vegada pitjor i que ella vagi perdent el respecte cap a ells. Poc a poc la Blanche va perdent la confiança amb ells i rabiosa per com es tractaven entre la Christa i els pares de la Blanche.  Va intentar avisar als pares de la relació que tenia la Christa amb ella i el seu comportament però els pares s’excusaven treien importància al que deia. La Blanche ja no sap com aturar tot això i quan va cap a Malmédy i torna amb la informació, quan els hi explica als seus pares es troba que cada un te una reacció que no s’esperava. Els pares no es creuen a la Blanche perquè pensen que la Christa té un motiu amb més de pes per actuar d’aquesta manera amb ells i haver-los enganyat. La Blanche se sent impotent i frustrada per la reacció dels pares i per la fredor que mostren amb ella, els pares se senten més decepcionats per la Christa que no pas pel que els hi ha fet o orgullosos del que a aconseguit la seva filla.